Dies una mica estranys

ARIADNA ALVES RITO_4t COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Vaig entrar a l’habitació i tot es trobava per terra, res era com abans. Els carrers estaven foscos, les cares de la  gent pàl·lides i el cel tenia un color morat estrany. Els mesos passats va haver-hi molts incendis, pluges intenses… les estacions de l’any ja no són les mateixes: a l’hivern fa calor i a l’estiu fa fred. Res té sentit actualment, estic sola, no tinc pares, però he après a espavilar-me sense l’ajuda de ningú. Jo mateixa he de passar per tota la por d’aquesta incòmoda situació. Al poble només queden vint-i-cinc persones i quasi no surten de casa; jo soc de les úniques que de vegades s’atreveixen a sentir l’aire dels carrers.

Dia a dia

Marc Bermudo Cuesta_4t COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Cada matí arribo a l’oficina, m’assec, encenc la lampareta, obro la carpeta i, abans de posar-me amb la feina, em prenc un cafè per acabar de desvetllar-me, treballo durant unes tres hores, fins que vaig a dinar, sempre amb els companys. Fins a dos quarts de deu de la nit estic treballant, després vaig a casa. Quan arribo el primer que faig és sopar i després m’estiro al sofà, sol, com sempre, com porto onze anys. Normalment veig el que posen a la televisió. Per acabar, abans de dormir, em poso a plorar, sol, i, com cada nit, escric unes línies d’una llarga carta on, com fa onze anys, escric detalladament les raons del meu suïcidi.