Dia: 12 de desembre de 2019

ARNAU GONZÁLEZ_3r B COL·LEGI ANNA MARIA JANER
Vaig posar l’última pedra, la que faltava per completar l’edifici més complex en què havia treballat. Jo era el que més pedres havia posat. A cada paret, a cada planta, n’havia posat alguna, ja que l’edifici era meu. Amb l’ajuda dels altres, però només jo el podia construir.
Ara penso que pot semblar l’edifici més alt del món, o el més bonic, però ni tan sols així és el més ben acabat. Ara m’adono que el més important no és que estigui decorat, sinó que tingui uns bons fonaments. I encara el més important, que me l’he fet jo i les persones que m’envolten. Ara que està acabat, però, he de canviar de barri.

Carles Sellart Molero_3r B Col·legi Anna Maria Janer
Faltaven deu minuts perquè comencés el partit. Estàvem al túnel dels vestidors els dos equips, quan ens van dir que l’àrbitre s’havia quedat adormit. Ens jugàvem la lliga, l’estadi estava ple i els canals de televisió ja havien posat en marxa la gravació. El president ens va dir que s’havia de jugar el partit sí o sí, si no es perdrien molts diners. El partit va començar sense àrbitre, per això, cada vegada hi havia més joc brut al camp. El partit va acabar amb victòria per a nosaltres 2 a 0. Quan estàvem celebrant la lliga va venir el president. Ens va dir que el partit s’havia de repetir, ja que sense àrbitre no valia el resultat.