Andrea Màrquez Adran_4rt C Col·legi Anna Maria Janer
Em desperto, esmorzo i surto cap a la feina. Treballo tot el dia. I arriba l’hora de dormir.
Em desperto, esmorzo, i no surto. No vaig a treballar. Algú a la porta m’ho impedeix. És aquell home gran que veig cada dia, a totes hores, però a qui mai no faig gaire atenció.
Passa el temps i l’home cada dia es fa més proper. Se’m desperta una certa curiositat que fa que l’investigui.
S’acosta el meu aniversari i aquella mateixa vigília trobo el sospitós individu assegut a la meva butaca, amb un regal a la falda, amb el meu nom com a destinatari.
I ara me n’adono. Em miro al mirall i jo també sóc una dona gran, i aquell home és el meu marit!