Dia: 7 de gener de 2020

Eva Andorrà Sierra_4rt Col·legi Sagrada Família
Una paraula que espanta. Fins i tot diria que, de tot el diccionari, la que més. Un senzill substantiu que provoca tristesa, ràbia… i, sobretot, por. Un dia em van transmetre una notícia que em va afectar. Contenia una de les paraules més dolentes que algú pot sentir al llarg d’una vida. Vaig haver de cancel·lar plans i  vaig anar a un lloc on havia gaudit, amb una sàvia persona, de moments que amb paraules no es poden ni expressar. Ma mare es crià allà. I desitjo que el passat per a ella mai no es difuminarà. Quantes emocions en tan sols tres segons, el que es tarda a pronunciar la
desaparició física, solament física: la mort.

Julio Conde Fontao_4rt  Col·legi Sagrada Família
No em puc moure. Estic totalment immobilitzat mentre observo la meva mare, perforant el pit del meu pare amb un ganivet de cuina, mentre cridava i cridava. De sobte acaba amb la seva vida, es gira cap a mi, i em diu tres paraules: “És culpa teva.” En aquell instant, ve cap a mi corrent    , i jo, reacciono ràpidament. Esquivo la seva estocada, li agafo la mà en la qual té el ganivet i la giro de forma que li clavo al pit. Miro com està plorant i em diu que sent el que ha fet, que no ho ha fet volent i que m’estima moltíssim. No puc aguantar la tristesa. Agafo el ganivet i me’l clavo al pit, i moro lentament, al costat de la meva mare.