El dia més esperat

Lola De Oliveira Rivas_3ème G Lycée Comte de Foix
Tota la meva família esperava que arribés el 15 de setembre per poder conèixer-me. Jo sentia petites veus murmurant i mans que em tocaven. Va arribar el dia, però el que la meva família esperava no va ocórrer. Tothom estava pendent del mòbil. Aquells dies només un WhatsApp o una trucada valia per fer-los saltar de felicitat. Uns dies més tard, aquella trucada va tenir lloc. Vaig canviar la vida de la meva mare. Em van dir Sarah. Aquell part va ser una mica complicat, però finalment tot va sortir bé. Els primers dies passava de mans en mans i, a vegades, plorava per advertir la mare que ja era hora de menjar i de tornar amb ella.

El retorn

Sofia Lopes_3ème Lycée Comte de Foix
Ja fa cinc anys que no els veig. Ara que soc major d’edat estic decidit a arreglar tot el que els meus pares han destruït per culpa d’una disputa sobre unes herències. Sé que no serà fàcil tornar-los a veure després de tant de temps. He fet dues hores de viatge amb el meu cotxe. Han estat dues hores plenes de pensaments interiors. Recordo, com si fos ahir, com ells mateixos em van separar dels avis, però ara soc aquí. Pico a la porta. Espero. L’olor a galetes acabades de fer em recorda aquells bons moments del passat. Quan em penso que el temps s’ha congelat, els veig; veig els meu estimats avis que tant he trobat a faltar.