Dia: 23 de gener de 2020

Joan Cortés_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA d’ordino

Tothom s’ho esperava. Era un dia molt fred; estava tot gelat. Els esquís xocaven entre ells, el cor anava molt de pressa i els meus ulls anaven directes al salt. No les tenia totes, però què podia anar malament? En un tres i no res m’havia canviat la vida. Diagnòstic: tíbia i peroné de la cama dreta fracturats. Plorava de ràbia, no de dolor. Un munt de pensaments em venien a la ment: podria tornar a caminar? Què dirien els meus pares quan se n’assabentessin? I els companys? Els dies a l’hospital es van fer eterns. Mirar per la finestra i veure la gent caminar era molt cruel. Finalment, i després de molt treball i esforç, torno a caminar.

Abel Contreras_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Entro a la meva habitació i preparo la maleta. Avui és un dia especial perquè començo una nova vida a Espanya. És la primera vegada que surto del poble. És tot un repte. Somric quan passo pels carrers i veig coses noves. Parlo amb gent, em diverteixo. Fins i tot m’he enamorat. Avui és dissabte, i em sento trist i sol. Vull tornar a casa. Començo a córrer i crido al cel que vull tornar a casa. L’endemà al matí, la mare em crida per esmorzar. Què hi faig, aquí? –pregunto–. Ahir vas tornar de l’escola i vas anar directe a dormir. Quan vaig comprendre que era un somni em vaig alegrar de ser a casa. Ja tindré temps de fer-me gran.