Noelia González Sánchez_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP
Cada vegada que veig un ballarí ballant pel carrer o en una competició, recordo tot el que ha de sacrificar un dansaire per aconseguir el seu somni. Darrere d’un bon ball, hi ha molts assajos, molt esforç i moltes ganes de fer el que t’agrada. Tot ballarí sap que haurà de gestionar el temps personal, els amics i les lesions. Això suposa posar-hi ganes i entusiasme com si en aquest esforç hagués d’anar-t’hi la vida. Per aquest motiu, sempre pensava que algun dia, algú veuria el talent que tenia i l’esforç que hi dedicava. La meva intuïció em deia que cada vegada estava més a prop del pas que havia de canviar-me la vida.
Dia: 25 de gener de 2020
Memòries
David Obiols Barbosa_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP
Encara recordo el soroll dels trets. Vèiem civils amb cara de por i plorant desconsoladament. Nens sols, obligats a anar a camps de concentració. Com tot soldat, tenia ordres de matar i arrestar tot aquell que fos sospitós. Era molt dur mentalment, se’m trencava el cor diàriament. Veure companys morts per bala o malaltia. El pitjor era veure els nens feliços perquè deien que havien trobat als seus pares. Anaven als camps de concentració amb l’esperança de retrobar-se amb ells. La seva cara en arribar era un poema. Allà topaven amb les condicions pèssimes dels presoners. La seva esperança començava a apagar-se.