David Obiols Barbosa_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP
Encara recordo el soroll dels trets. Vèiem civils amb cara de por i plorant desconsoladament. Nens sols, obligats a anar a camps de concentració. Com tot soldat, tenia ordres de matar i arrestar tot aquell que fos sospitós. Era molt dur mentalment, se’m trencava el cor diàriament. Veure companys morts per bala o malaltia. El pitjor era veure els nens feliços perquè deien que havien trobat als seus pares. Anaven als camps de concentració amb l’esperança de retrobar-se amb ells. La seva cara en arribar era un poema. Allà topaven amb les condicions pèssimes dels presoners. La seva esperança començava a apagar-se.