Alejandro Mestra_3r A Col·legi Mare Janer
Estava esperant l’autobús, feia deu minuts que l’esperava i, mentre treia la cartera per veure els diners que tenia, em va caure una moneda a la carretera. Allà gairebé mai passaven vehicles, però just en aquell instant, venia l’autocar. El conductor estava distret amb el mòbil. En veure’l no tenia temps de reaccionar i vaig pensar que no hi havia cap altra sortida. La mort m’esperava.
Em vaig despertar en un llit, hi havia una senyora al meu costat. Em vaig posar a mirar per damunt … dels núvols? Tot ho veia des d’una alçada descomunal, era una sensació estranya, com si flotés… Seria això el que hi ha després de la mort?
Dia: 27 de gener de 2020
L’escala d’emocions
Anna Pueyo Roda_3r A Col·legi Mare Janer
Sí, arribes al moment en què tot s’acaba, tot deixa de ser de color rosa. Creus que et moriràs, que no pots viure sense ella, però deixa’m que et digui una cosa. No és així. Passen els dies, i els moments es converteixen en records, i aquests ja no et fan entristir, els recordes amb nostàlgia, però també amb alegria i afecte, i t’adones que en la vida i l’amor no tot és blanc o negre, hi ha una escala d’emocions infinites que encara no coneixes. Saps que et queden moltes coses per sentir, riure i plorar. Tornes a tenir il·lusió per enamorar-te o per no fer-ho… I no cal saber què t’espera a continuació. Segur que serà millor!