L’ascensor s’atura

Romina Bentancurt Deus_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA d’Ordino

Vestit d’home elegant, rellotge car i fent com si fos el centre d’atenció. Fent el fatxenda mentre entrava a l’ascensor. Pressionà el botó de la planta baixa. Mirava el número dels pisos i sentia cada pis que baixava. No podia ser, s’havia aturat! Era increïble! No li podia estar passant això. Una gota de suor li baixà pel front. Cada vegada s’estava posant més nerviós. No sabia què fer. Què s’havia de fer en un cas així? Mai li havia passat. El seu cor bategava a gran velocitat mentre s’obria la porta. Déu meu! Era ella. La noia del 3r el portava boig, era tan bonica que li venien ganes de cridar i demanar-li matrimoni allà mateix.

Vol 175 de United Airlines

Marcel Bartumeu Rametol_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Des de la finestra, aquella finestra rodona, podia observar tot Nova York, unes vistes apassionants. Podia veure tot Manhattan, a plena llum del dia, el sol reflectint-se en edificis tan icònics com l’Empire State Building o el Rockefeller Center. També veia el Central Park. Estava com en un somni, escenaris de pel·lícula que portava mesos, anys, esperant per veure. Era el viatge de família pel qual havíem estat estalviant tant. Ho havíem preparat tot: hotels, visites, vols… era el viatge de la meva vida. Però tot el que és bo s’acaba i un fort impacte contra aquelles bessones va acabar amb l’A320 en què viatjaven els meus somnis.