Oblits i records

Lidia Rosales Polini_3r A Col·legi Mare Janer

M’encanta recordar aquella olor de xocolata calenta que feia la meva àvia cada dissabte al matí. M’encantava el somriure que se’m dibuixava a la cara al veure’m reflectida al mirall i notar aquell bigoti negre que tan a gust em llepava. Me’n recordo del pare entrant per la porta amb els xurros a la mà mentre cridava: “A la taula i al llit…” Me’n recordo de les moltes vegades que era a casa de l’àvia veient aquella pel·lícula que a mi tant m’entusiasmava. Me’n recordo d’aquelles paraules tan maques que la iaia em deia, mentre m’acariciava les galtes. Me’n recordo de tantíssimes coses que, fins i tot a vegades, m’oblido de moltes.

La desaparició

Ana Afonso Ferreira de Almeida_3r A Col·legi Mare Janer

Moltes vegades els va sentir cridar, un amb l’altre a veure qui alçava més la veu. Els escoltava dir-se les pitjors coses que es poden dir. I jo… allà, a la meva habitació plorava sense parar. No podia dir que eren els pitjors dies de la meva vida, perquè tots els dies eren iguals, un darrere l’altre, i jo cada dia podia menys amb aquestes discussions. Em costava  tornar a casa pensant que em trobaria les escenes de cada dia. Ells s’estimaven molt, però no podien conviure junts, pensaven coses distintes, xocaven en moltes coses. Jo pensava només en una cosa, desaparèixer, per no tornar a sentir-los cridar i veure’ls plorar.