LAIA DIJKSTRA VERGÉS_3r Col·legi Sagrada Família
Sola. A les fosques. Noto com un calfred em recorre la pell. No sé on soc. Porto temps aquí, cada dia tinc menys esperança que em trobin. No recordo gaire cosa, només que anava passejant tranquil·lament pel carrer i de cop tot es torna fosc i borrós. Sento passos, se m’il·lumina la mirada i em torna l’esperança per un moment, pensant que algú ve a rescatar-me. Crido, ja quasi no recordo el so de la meva veu, però els passos es van allunyant cada cop més, i jo a poc a poc vaig tornant a l’estat d’abans, trista, desesperada, espantada… M’he acostumat a estar aquí. Les nits són fredes i tenebroses i els dies lents i silenciosos…