Dia: 19 de febrer de 2020

Marta Rozas Gomes_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA d’encamp

S’aixeca del llit una mica adormida però feliç. Arriba al saló i veu el regal sota l’arbre. Corre i l’agafa. L’obre amb molta delicadesa però a la vegada amb molta emoció. Se sorprèn i crida tan fort com pot. No aguanta i comença a plorar de felicitat. El gos, feliç, mou la cua i lladra. L’agafa amb molt de compte, com si fos un pot de vidre molt fràgil, i el deixa a terra. El gos corre feliç per tot el saló. La noia, també molt feliç, s’aixeca i se’n va a la seva habitació a buscar una piloteta per al gosset. Comencen a jugar. Li llança la piloteta ben lluny. Feliç, li porto la pilota, em posa una corretja blava i sortim a passejar.

Joan Santuré Galinier_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

En un dia de pluja el viatge s’allarga. Quan el cotxe s’emboira en el gris del núvol cansat, el camí no s’acaba, i més hi penso més m’impaciento. Ja ho sé, tot és qüestió de temps per poder arribar a destinació. Però els carrers de la muntanya en ple hivern són infinitament més llargs. Mentre em dic que total serà un cansat record que oblidaré d’aquí a poc, el meu subconscient critica la meva ment i la tracta d’hipòcrita. Que irònic, un moment etern que no serà res més que un curt malson quan em desperti a casa. Un viatge per pensar, filosofar i deprimir-se. Que avorrit! Arribo fins i tot a pensar que un accident seria més entretingut.