Joan Santuré Galinier_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP
En un dia de pluja el viatge s’allarga. Quan el cotxe s’emboira en el gris del núvol cansat, el camí no s’acaba, i més hi penso més m’impaciento. Ja ho sé, tot és qüestió de temps per poder arribar a destinació. Però els carrers de la muntanya en ple hivern són infinitament més llargs. Mentre em dic que total serà un cansat record que oblidaré d’aquí a poc, el meu subconscient critica la meva ment i la tracta d’hipòcrita. Que irònic, un moment etern que no serà res més que un curt malson quan em desperti a casa. Un viatge per pensar, filosofar i deprimir-se. Que avorrit! Arribo fins i tot a pensar que un accident seria més entretingut.