Dia: 21 de febrer de 2020

Àlex Farré_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Tot estava molt borrós. Estava estirat a una llitera que es movia ràpidament. La meva oïda feia l’esforç d’escoltar, però només apreciava un llarg pitet que esclatava i ressonava dins el meu cap. Intentava moure’m. Era inútil. Únicament podia controlar els ulls que miraven d’un costat a l’altre. Algunes cares em sonaven, però per molt que ho intentés, no s’enfocaven. De sobte, vaig recuperar l’oïda. Entre els sorolls de pànic i descontrol, la meva mare em cridava plorosa: “Tranquil, et recuperaràs!” S’allunyava molt a poc a poc. En aquell moment, vaig saber que va ser la primera i última vegada que em mentiria en tota la meva vida.

Clara Davasse_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ordino

És divendres, per fi! De sobte veig llums intermitents, gent cridant desesperada, tirs i sirenes. De cop i volta, tot es torna silenciós. Un silenci callat, però que em parla. El meu cap fa mil voltes, m’estic enfonsant per dins. Començo a assimilar la situació, és com veure la meva vida passant davant meu. Em surten llàgrimes que em cremen. Sento un tret, un tret que em fa tornar a la realitat. Observo al meu voltant, la meitat tirats a terra i l’altra meitat cridant i fugint esparverats. Em quedo immòbil, no sé què fer. Un a un, veig els meus companys caure a terra. Tot d’una, sento un altre tret que em sacseja i em fa reaccionar.