Clara Davasse_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ordino
És divendres, per fi! De sobte veig llums intermitents, gent cridant desesperada, tirs i sirenes. De cop i volta, tot es torna silenciós. Un silenci callat, però que em parla. El meu cap fa mil voltes, m’estic enfonsant per dins. Començo a assimilar la situació, és com veure la meva vida passant davant meu. Em surten llàgrimes que em cremen. Sento un tret, un tret que em fa tornar a la realitat. Observo al meu voltant, la meitat tirats a terra i l’altra meitat cridant i fugint esparverats. Em quedo immòbil, no sé què fer. Un a un, veig els meus companys caure a terra. Tot d’una, sento un altre tret que em sacseja i em fa reaccionar.