Àlex Farré_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO
Tot estava molt borrós. Estava estirat a una llitera que es movia ràpidament. La meva oïda feia l’esforç d’escoltar, però només apreciava un llarg pitet que esclatava i ressonava dins el meu cap. Intentava moure’m. Era inútil. Únicament podia controlar els ulls que miraven d’un costat a l’altre. Algunes cares em sonaven, però per molt que ho intentés, no s’enfocaven. De sobte, vaig recuperar l’oïda. Entre els sorolls de pànic i descontrol, la meva mare em cridava plorosa: “Tranquil, et recuperaràs!” S’allunyava molt a poc a poc. En aquell moment, vaig saber que va ser la primera i última vegada que em mentiria en tota la meva vida.