Ja havia perdut l’esperança

Eva Carrasco Fek_4t C Col·legi Mare Janer

L’últim que vaig sentir va ser el dolor lliscant pel meu braç i el rebuig al color que omplia l’habitació. Al principi pensava que algú em podia ajudar, que ho acabaria solucionant, però vaig perdre aviat l’esperança. Ho havia intentat tot, però aquell noi no em deixava en pau i a casa meva no se n’adonaven. Els meus amics ho veien des de fora i cap d’ells va atrevir-se a obrir la boca; pensaven que no arribaria tan lluny, que no n’hi havia per a tant. L’últim que vaig poder sentir va ser el fort dolor que perforava les meves venes, com baixava ràpidament la sang pel meu braç i com l’intens color vermell foc inundava tota l’habitació.