Dia: 24 de febrer de 2020

Alèxia Esquivel Bertran_3r E EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Arribo al portal del seu edifici, inspiro, però ho faig amb dificultat, amb aquest mal de pit que m’angoixa. Pujo les escales, i en veure la porta del pis oberta, entro sense permís. Allà me la trobo. Asseguda a la cuina, cabells recollits, somriure amagat. Em veu i m’assec al seu costat. -Vols alguna cosa?  -No gràcies.
-T’he trobat a faltar.
-Vols dir? -Sí, he estat esperant aquest moment des de fa temps, cada instant, cada moment, i ara ets aquí, per fi podem ser feliços.
-He tornat. -Ja, per això… -l’interromp.
-He tornat… per dir-te adeu.
-Però… si t’he estat esperant. La meva porta sempre ha estat oberta per a tu…

Anna Puigvert Ripoll_3r E EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Ja havia arribat el gran dia, en aquells instants, en un moment totes les meves emocions canviarien i vindrien un milió de preguntes per a les quals no tenia resposta. Era el centre d’atenció, totes les mirades rares, totes dirigides cap a mi. Em feien moltes preguntes i jo em sentia com en espècie en extinció.
Allò era equiparable a l’infern i només feia que començar. De cop, vaig notar una mà a l’espatlla. -Tu ets la nova, oi?
Aquella pregunta se’m va clavar com una ganivetada. En aquell moment venien totes les preguntes de cop. I com és que has canviat d’escola? T’agrada aquesta escola? Et sents bé aquí? Quina escola t’agrada més?