Alèxia Esquivel Bertran_3r E EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP
Arribo al portal del seu edifici, inspiro, però ho faig amb dificultat, amb aquest mal de pit que m’angoixa. Pujo les escales, i en veure la porta del pis oberta, entro sense permís. Allà me la trobo. Asseguda a la cuina, cabells recollits, somriure amagat. Em veu i m’assec al seu costat. -Vols alguna cosa? -No gràcies.
-T’he trobat a faltar.
-Vols dir? -Sí, he estat esperant aquest moment des de fa temps, cada instant, cada moment, i ara ets aquí, per fi podem ser feliços.
-He tornat. -Ja, per això… -l’interromp.
-He tornat… per dir-te adeu.
-Però… si t’he estat esperant. La meva porta sempre ha estat oberta per a tu…