Roman Ibáñez Lopez_4 t COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA
No recordo res, la meva visió és borrosa, a penes puc veure la gran llum del estels que estan pel voltant. Intento caminar, però costa molt, trobo que tot el fons del cel no té forma i que sempre va canviant el fons. Porto un temps i no he pogut trobar una sortida, fins que una força, una sensació em diu que hauria d’anar a algun lloc. Vaig trobar la veritat en forma d’ésser. No va dir res, només va assenyalar una direcció. Altre cop em va tornar a venir la força, vaig anar-hi. M’anava desfent a poc a poc, com si estigués fet de sorra, estava veient com les meves mans, cames, al final tot el cos marxava i al final, formava part d’algú.