Dani Barbado Carpi_3r B Col·legi Mare Janer
El recorregut fins a l’escola era llarg. Trigava molt temps. Sempre tenia el mòbil. Escoltava música i el mirava. Em desconnectava de la vida real. Sempre em creuava persones. N’hi havia una que sempre em mirava detingudament, però com que anava enganxat a la pantalla, ni aixecava la vista. Fins que un dia se’m va trencar el mòbil. Així que aquell matí vaig fixar-me en la persona que passava cada dia. No m’ho podia creure. El vellet em va somriure. El coneixia. El vaig abraçar.
Que ruc havia estat. Per no aixecar la vista del mòbil no m’havia adonat que era el meu avi. A partir de llavors, vaig reflexionar sobre l’ús del mòbil.