Dia: 11 de març de 2020

Maria Reis Alves_3r C EA Segona ensenyança d’encamp

Estava a la via del tren. Aquella tarda els meus ulls tenyien l’entorn de color gris. Les persones semblaven les típiques flors mortes sense vida. Tothom aferrat al mòbil sense socialitzar-se. De sobte, vaig veure alguna cosa que va donar una mica de color als meus ulls.
Una nena petita, però no una qualsevol, no! Una criatura plena de vida, d’alegria que per fi aportava amb la seva espontaneïtat una mica de color. En aquell moment, em vaig adonar que vivia en una societat fosca i sense vida. Vivim submergits en la tecnologia i ens oblidem sovint de viure amb intensitat les petites coses de la vida.

Chantal Cortés Núñez_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Surto d’entrenar cinc hores seguides. En arribar a casa, com sempre toca dinar. Avui la meva mare m’ha dit que anés a comprar. Arribo a casa, em dutxo i m’afegeixo a la conversa. Durant l’àpat, els meus pares mostren més interès pel meu germà que ha anat a entrenar a futbol que per mi, que faig dansa. No em demanen res. El meravellós futbol… L’únic que fan és canviar-me de tema. Com pot ser que no em demanin per la meva passió? Per quin motiu la dansa està tan poc valorada? Suposo que tot és una qüestió de preferències i decideixo no fer-m’hi mala sang.