Maria Reis Alves_3r C EA Segona ensenyança d’encamp
Estava a la via del tren. Aquella tarda els meus ulls tenyien l’entorn de color gris. Les persones semblaven les típiques flors mortes sense vida. Tothom aferrat al mòbil sense socialitzar-se. De sobte, vaig veure alguna cosa que va donar una mica de color als meus ulls.
Una nena petita, però no una qualsevol, no! Una criatura plena de vida, d’alegria que per fi aportava amb la seva espontaneïtat una mica de color. En aquell moment, em vaig adonar que vivia en una societat fosca i sense vida. Vivim submergits en la tecnologia i ens oblidem sovint de viure amb intensitat les petites coses de la vida.