Dia: 12 de març de 2020

Anna LAOUTI_3ème H Lycée Comte de Foix

Va creuar, mig corrent, mig caminant, no es va parar, tampoc va mirar. Era de nit, i el carrer, poc recomanable, sols era il·luminat per un fanal que, per un gran miracle, subsistia a la pobresa d’aquell barri. Ella estava beguda, molt, massa, com sempre. Però no va passar res.
El nen va creuar, mig corrent, mig caminant, no es va parar, tampoc va mirar. Ell sortia del col·legi, tenia deu anys i estava molt feliç perquè unes hores abans havia tret molt bona nota al seu examen de matemàtiques. Un cotxe va passar, no el va veure. Tampoc es va parar, va continuar. Al volant, la seva mare, anava beguda una mica, molt, massa, com sempre.

Boris LINDE GUILLAUME_3ème H Lycée Comte de Foix

A Barcelona, una colla d’amics jugaven cada dimarts a bàsquet, però aquest dia, un grup de persones que venien dels Estats Units van fer fora la colla del camp. Ells, enfurismats per l’actitud del grup, els van proposar d’enfrontar-se en un partit. Els dos grups es van entrenar dia i nit per estar preparats. El dia de la trobada ja estaven preparats per jugar. De la part de la colla de Barcelona l’afició era molt important. El partit va començar, el dos equips estaven molt igualats, però quan faltaven dos minuts, la colla d’aquí portava quatre punts de més. Per sort, la colla de Barcelona va guanyar i ho vam celebrar amb l’afició.