Anna LAOUTI_3ème H Lycée Comte de Foix
Va creuar, mig corrent, mig caminant, no es va parar, tampoc va mirar. Era de nit, i el carrer, poc recomanable, sols era il·luminat per un fanal que, per un gran miracle, subsistia a la pobresa d’aquell barri. Ella estava beguda, molt, massa, com sempre. Però no va passar res.
El nen va creuar, mig corrent, mig caminant, no es va parar, tampoc va mirar. Ell sortia del col·legi, tenia deu anys i estava molt feliç perquè unes hores abans havia tret molt bona nota al seu examen de matemàtiques. Un cotxe va passar, no el va veure. Tampoc es va parar, va continuar. Al volant, la seva mare, anava beguda una mica, molt, massa, com sempre.