Ingrid RODRIGUES_3ème B Lycée Comte de Foix
Obro els ulls. No sé on soc. No em puc moure. Sento molta pressió. Tot és fosc. Sento fredor. Noto com els dits dels peus es van congelant. Tinc molt pànic, terror… No sé com expressar-ho. No vull morir! Sé que si m’adormo, no em tornaré a despertar. Com a mínim voldria acomiadar-me dels meus pares, del meu germà, dels meus amics; però sé que és gairebé impossible sobreviure a una allau. Ara aprecio tot el que tenia abans: poder córrer, poder riure, poder abraçar… Segur que moriré. Un moment! Sento el xiulet de l’Arva i com alguna cosa em punxa el braç. Recordo el que em deia la meva àvia: “Res no és impossible.’’