Aquella època

Martina Flix_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Avui en Joel ha anat a una sortida escolar, on han parlat d’una època on no s’havien de portar mascares per respirar i on es veia bastant verd i blau al voltant de les ciutats… Parlaven d’un verd, un verd que venia de la natura, però ell no s’ho sap imaginar. Encara no és capaç d’imaginar-se el que els monitors descrivien com a terra de color verd, cels que no fossin grisos, i aigües que no fossin marrons. Parlaven d’una època on existia una cosa molt estranya anomenada neu. Una cosa molt freda, blanca i tova. També deien que hi havia blocs de gel sobre el mar i l’oceà, i no sobre els refrescos, perquè no els feia falta…

El dia més llarg de la meva vida

Nil Ferreira_3r B EA segona ensenyança d’Ordino

No sento res, no veig res. Només penso on pot estar, no el veig per enlloc. Sento com l’angoixa em va consumint. Per molt que busqui no el trobo. Per molt que vulgui no puc parar de pensar en ell. Em cauen les primeres llàgrimes de desesperació. Els meus pares m’intenten consolar però no ho aconsegueixen. Les hores passen i cada cop tinc menys esperances. He recorregut tot el poble, he demanat per tot arreu però ningú sap res. Està tot fosc i encara no en sé res. Surto per darrera vegada a buscar-lo però res, ha desaparegut. Quan menys m’ho espero, quan ja m’havia rendit a l’evidència, apareix amb un pal a la boca tot remenant la cua.