Judith Badia Yáñez_3r C Col·legi Mare Janer
Ja està, ja havia passat, tot s’havia enfosquit, m’havia quedat incomunicada. Havia parat de brillar i ja no ho faria mai més. Amb nostàlgia per totes les converses perdudes i tots els moments que havíem passat junts, me’l vaig guardar a la butxaca. Estava fred i moll. I és que sincerament tot havia estat culpa meva. Aixx! Si li hagués fet cas a la mare… res d’això no hauria passat. Si és que les mares solen tenir raó, i en el meu cas, la meva en tenia. –Judith, no el portis amb tu quan vagis a esquiar, que ets una sapastre! Hauríeu hagut de veure la meva cara de beneita quan em va caure el mòbil des del telecadira.