Dia: 29 de març de 2020

Mireia Albà_3r E EA segona ensenyança d’encamp

Ja estic pensant en els meus 18 anys. Faré el meu primer viatge sola, únicament amb les meves amigues. No tinc clar el lloc. Penso en Eivissa, Grècia… Hi ha tantes opcions! El que sí que tinc clar és que el gaudiré. Penso en el viatge, i automàticament recordo l’escapada que vaig fer, ara ja fa un any, amb els meus cosins. Aquella sortida va ser la millor. Esmorzàvem i tan aviat com podíem, corríem a la platja per jugar a vòlei. No fèiem res de l’altre món i les hores semblaven segons. Aquella experiència va ser la llavor que havia donat fruit i ara només veia el moment de provar l’experiència de viatjar sense pares.

Marco Anjelo Canlas Castañeda_3r E EA segona ensenyança d’encamp

Casa meva és l’últim lloc on em ve de gust estar. Allà em trenco. Només puc sortir-me’n si no hi torno. De tant en tant, trigo encara més a tornar a casa. Estic més relaxat quan no estic allà. Ja no hi vull tornar. Prefereixo morir a fora que viure un altre minut a casa. Intento no pensar-hi, però tinc aquell lloc gravat al cervell. Aquell mal estar m’ha quedat gravat a la pell. L’únic que em fa passar l’estona són els amics. Amb ells oblido, per moments, que hauré de tornar-hi quan es pongui el sol. Ric, corro i sóc jo mateix. Quan tothom marxa, torno a la realitat. Sento un soroll que em treu del llit.