Dia: 6 d'abril de 2020

Joel Vieira_3ème J Lycée Comte de Foix

Anava amb el meu pare a resar. Em  vaig posar a mirar l’estàtua de Déu… Em vaig agenollar i vaig tancar els ulls, i vaig parlar amb Déu. Quan vaig obrir-los, el meu pare ja no hi era. Vaig buscar-lo per tot arreu i no vaig veure’l enlloc. Tot era blanc i només podia veure l’església… De sobte, algú em va parlar. Era Déu! Em va dir que jo havia mort per un infart. No m’ho vaig creure. Vaig seguir Déu a un lloc on podia veure el meu pare. Vaig córrer fins a una habitació que era per a mi. I em vaig posar a plorar. Déu em deia que plorés i així ho vaig fer. El meu pare va anar a resar per mi i per la meva àvia… ell també plorava.

Leandra Trindade_3ème J Lycée Comte de Foix

Una neneta de cinc anys amb problemes de columna no havia sortit mai de l’hospital.
Els metges  van dir a la mare que la petita ja podia tornar a casa. La petita mirava cap al sol, amb llàgrimes als ulls de la felicitat que sentia en sortir de l’hospital. La nena sortia amb cadira de rodes però contenta de respirar aire i sentir els ocellets. La nena estava contenta perquè podia veure tot allò que s’havia perdut durant cinc anys. La petita s’anava agafant als mobles mentre la mare se la mirava entristida i l’alçava abraçant-la i fent-li petons. Provava de donar-li ànims…
Al cap de sis anys, ja podia caminar com tothom.