Dia: 15 d'abril de 2020

Nerea Luque_3r B EA Segona ensenyança d’ordino

Ho veia tot negre, negre carbó i res més. No podia pensar en res. Sentia algun soroll, una veu llunyana. Sentia la presència de gent però no sabia molt bé on estava ni per què. Vaig sentir la mort en un instant i la vida en un altre. Volia parlar, volia cridar, volia obrir els ulls i no podia. No em podia moure, em sentia aïllada, immòbil.
Vaig anar recuperant els sentits: estava estirada, ho sabia. Tenia fred i escoltava veus, veus molt familiars i d’altres desconegudes, començo a moure’m; les mans, els dits… En un instant desperto! Obro els ulls! Ho veig tot borrós, la claror em molesta. Veig moltes bates blanques i darrere, la mama.

Mireia Iranzo_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Cada respir, cada moviment, cada moment pot ser l’últim. Tancada entre quatre murs sense sortida i envoltada de gent amb bates blanques. Tothom decidint el meu futur sense jo tindre elecció sobre ell. Sento els meus pulmons, cada vegada més plens, cada cop amb menys força per continuar. Veig cares de tristesa al meu voltant, i el sentiment de la por recorre tot el meu cos, sense saber quan tot pot acabar. Cada dia al despertar és el mateix, el mateix tractament, les mateixes persones, la mateixa habitació… I jo amb el mateix dubte, com serà l’últim respir? L’última dosi d’oxigen que rebrà el meu cos. Com serà? Com se sentirà?