Dia: 16 d'abril de 2020

Ariadna Carames Lopez_3ème L Lycée Comte de Foix
Em vaig despertar, d’un somni horrorós. Estava completament endinsada en ell. Em trobava a la meva habitació fent deures com cada tarda, i de cop vaig mirar per la finestra. Em va entrar una por al cos exagerada. No veia res, de la quantitat de fum negre que hi havia. No sabia què estava passant. Vaig encendre la tele ràpidament. En aquell moment vaig saber que era l’últim dia per a la humanitat. La Terra estava sobrecarregada de la contaminació. A les notícies deien que no sortíssim de casa perquè si ho fèiem, moriríem als pocs segons de respirar aquell fum tan negre. Allà es va acabar el meu somni. Podríem arribar a aquest punt?

Ana Martin_3ème L Lycée Comte de Foix
Era una tarda de setembre, em va passar una cosa aterradora; la meva mare em va pujar a casa, llavors vaig decidir de berenar un entrepà amb un got de llet, vaig treure el mòbil de la meva butxaca i el vaig començar a mirar, de sobte vaig escoltar un soroll que provenia del gimnàs però ho vaig deixar córrer, una estona després vaig escoltar alguns copets a la planta de dalt, no sabia què passava i ho vaig deixar córrer per segon cop, llavors em va semblar escoltar la dutxa, no vaig dubtar ni un segon, vaig pujar cap a dalt i efectivament la dutxa es va engegar per art de màgia, però el pitjor no era allò sinó que estava sola a casa!