L’àvia

Sandra Pérez_3r A Col·legi Mare Janer
I en el moment menys inesperat passa. Passa allò que algun dia havia de passar, per molt que et faci molt de mal.
Va arribar una trucada a casa mentre celebràvem l’aniversari del meu tiet, no ens ho podíem estar passant millor, fins que la meva mare va agafar el telèfon. Era la meva tieta, amb una veu molt fluixa i trista pel que vaig poder sentir, però vaig seguir xerrant amb els meus cosins. Veia caure gota per gota les llàgrimes de la meva mare. En aquell moment tots ens vam parar a contemplar-la. Ells es preguntaven què podia haver passat, però jo ja em temia el pitjor, la persona més meravellosa havia marxat per sempre.

Ell sense ella

Claudia De Araujo Martins_3r A Col·legi Mare Janer
Ell ho va intentar, però no ho va aconseguir. Ella el va deixar a la cafeteria sol i ell es va quedar amb l’esperança que tornaria, però no ho va fer. Ella va marxar com si no hagués passat res i a ell se li va quedar el cor trencat. Ho va intentar tot, però ella el rebutjava tota l’estona, perquè ell volia una relació seriosa i ella no. Quedaven, parlaven, però res, no avançaven en la seva relació.
Ell parlava amb el seu millor amic per veure què podia fer. Alhora, ella estava fent el mateix amb la seva millor amiga. Consells, recomanacions, res. Els dos millors amics sabien que no podien estar junts perquè no tenien res en comú.