Laia Osuna Almela _3r B Col·legi María Moliner
M’acabaven de despertar, com sempre, a crits. Era l’únic que no m’agradava d’aquell lloc. Em van donar un lloc per viure i menjar cada dia, i amb això ja estava bé. Els meus pares em van abandonar quan era petita, així que no tenia un altre lloc on estar-me.
Avui ens tracten diferent, ens porten a un lloc estrany, amb molta pressa. Suposo que ens traslladaran i anirem amb la gent que es van emportar la setmana passada i que no vaig tornar a veure més. Ens porten a la dutxa. Em va bé perquè fa temps que no em rento. De cop, comença a caure una mena de gas que fa que la gent s’adormi. Encara sento ben bé quan van cridar: cremeu-los!