Dia: 21 d'abril de 2020

Arantxa Solano _3ème B LYCÉE COMTE DE FOIX
Veig el meu pare que em somriu i jo el miro molt confosa. Després miro per la finestra i veig la gent del carrer rient i els nens jugant. Quan sortim al carrer, tothom està content i alegre, com si la guerra mai no hagués existit. Corro cap a la meva amiga i jugo amb ella. De cop, sento una gran explosió i em desperto. Vull tornar a ser com era abans de viure tot aquest infern. Vull tornar a ser feliç amb els pares i els amics, i poder anar a l’escola. Em llevo d’un salt i vaig disparada a la cuina. Veig la mare al terra.  Corro cap a ella i una altra explosió fa que caigui, adolorida. Tanco els ulls per no obrir-los mai més.

Izan Roig _3ème B LYCÉE COMTE DE FOIX
Quan tenia 14 anys el que més agradava al Tom era anar amb moto amb el seu pare. Quan va fer 16 anys, el seu pare li va regalar una moto. Els primers anys de conducció li van anar molt bé: no va tenir cap accident, ni va cometre cap infracció. Un dia, va decidir anar a la muntanya sense avisar el seu pare. Va estar tota la tarda gaudint i fent el que més li agradava. Al final del dia, quan tornava a casa, el Tom va patir un accident frontal amb un turisme. Per sort no va ser res greu, només va ser un ensurt, però a partir d’aquell dia el Tom no va poder anar mai més amb moto. La seva il·lusió s’havia transformat en por.