Arantxa Solano _3ème B LYCÉE COMTE DE FOIX
Veig el meu pare que em somriu i jo el miro molt confosa. Després miro per la finestra i veig la gent del carrer rient i els nens jugant. Quan sortim al carrer, tothom està content i alegre, com si la guerra mai no hagués existit. Corro cap a la meva amiga i jugo amb ella. De cop, sento una gran explosió i em desperto. Vull tornar a ser com era abans de viure tot aquest infern. Vull tornar a ser feliç amb els pares i els amics, i poder anar a l’escola. Em llevo d’un salt i vaig disparada a la cuina. Veig la mare al terra. Corro cap a ella i una altra explosió fa que caigui, adolorida. Tanco els ulls per no obrir-los mai més.