Dia: 22 d'abril de 2020

Ian Roca_3r A Col·legi Sant Ermengol
De sobte, va començar a tremolar el seient i em va despertar d’un somni profund, em vaig treure els taps de les orelles i vaig sentir crits i el nen del seient del darrere que plorava. Seguidament, mentre tot tremolava i de tant en tant algun moviment brusc espantava els passatgers, una noia ens va dir que mantinguéssim la calma, o això crec que vol dir “keep calm”. De sobte van caure unes màscares del sostre, ens van dir que ens les poséssim, ràpidament vaig assentir i me la vaig posar. Jo tenia molta por i no sabia què fer, vaig començar a plorar i vaig pensar en tot el que tenia. Des d’aleshores soc en un lloc que no sé què és.

Ona Oriol Mallol_3r B Col·legi Sant Ermengol
Vaig arribar a classe i la vaig veure. Era una alumna molt estranya. Ningú mai va saber el perquè de les ferides, ni el perquè de la seva mirada, suposo que la gent s’ho imaginava. Però no s’esperaven la història real, l’abús que havia patit per part del seu propi pare. Un matí, ja no es va saber res més d’ella ni de la seva família. Després d’això, ja ningú la va recordar, o això és el que jo em pensava…
Benvinguts a la meva història, suposo que si estàs llegint això es perquè estic morta.