Xarxes socials

Iker Cano Juarez_3r E EA SEGONA ENS. D’ENCAMP

Avui m’he descarregat una xarxa Instagram i m’hi he enganxat. Soc l’Alexandra, quan els meus pares em truquen sempre els dic “un moment”. Llavors comencen els retrets, suposo que el fet d’estar connectat d’alguna manera em separa de la gent que estimo. Tot sovint, anava al parc amb els amics però inconscientment els feia el buit perquè només estava pendent de l’aplicació. Arribava tard als llocs, perdia l’autobús i podia passar nits senceres sense dormir. El problema més gros va arribar quan els meus pares em van treure el mòbil. Què havia de fer? M’havien tret del meu món i vaig començar a veure que tenia un problema.

La realitat

Marco Anjelo Canlas Castañeda_3r D EA SEGONA ENS. D’ENCAMP

Casa meva és l’últim lloc on em ve de gust estar. Allà em trenco. Només puc sortir-me’n si no hi torno. De tant en tant, trigo encara més a tornar a casa. Estic més relaxat quan no hi soc. Ja no hi vull tornar. Prefereixo morir a fora que viure un altre minut a casa. Intento no pensar-hi, però tinc aquell lloc gravat al cervell. Aquell mal estar m’ha quedat gravat a la pell. L’únic que em fa passar l’estona són els amics. Amb ells oblido, per moments, que hauré de tornar-hi quan es pongui el sol.  Ric, corro i soc jo mateix. Quan tothom marxa, torno a la realitat. Sento un soroll que em treu del llit.