Dia: 29 d'abril de 2020

Ezoe Alberola_3ème D LYCÉE COMTE DE FOIX

Negre, negre i obscur. Això era tot el que veia ficant-me al llit: obscuritat. No sabia si era un somni, si tot havia acabat per a mi. Però, sentia calma, la pau que podia assolir un ésser humà. El temps semblava que no passava, res no es movia, res no existia. De cop, com si la meva ànima sortís del meu cos, em vaig veure en l’obscuritat. Un cos inert, estava morta. Era com si el temps ja no passés, com si tot hagués desaparegut, només tenia un sentiment de llibertat. Però no, també tenia pell, òrgans… La meva mare sempre em deia que segur que els somnis tenen significat. Era un mer reflex de la realitat, o del que jo pressentia?

Enric Godó_3ème D LYCÉE COMTE DE FOIX

Un matí vaig sortir per veure la Laia, vam quedar per anar a menjar al restaurant i després de menjar anar a comprar roba per a l’hivern. Dues hores després vam anar al parc a prendre alguna beguda perquè ens estàvem deshidratant ja que era un dia molt calorós. Aleshores, quan vam acabar de prendre una beguda, vam veure un nen amb el patinet elèctric que anava massa de pressa i semblava que no podia frenar, el noi va demanar ajuda i va caure al costat d’una font. Semblava que s’havia fet mal. Vam anar a veure com estava i ens el vam trobar estirat a terra, no sabíem si estava inconscient però no deia res. Però cinc minuts més tard…