Al peu de la finestra

Beatriz Gonçalves Silva_3r A Col·legi María Moliner
Era el primer cop que volava. Estava molt nerviosa. No sabia on aniria. Asseguda a l’avió, la mare em va dir que el destí era Brasil, on viuen els meus tiets. Em vaig emocionar  molt perquè ja fa cinc anys que no els veig. Mirant per la finestra, em vaig quedar bocabadada, era tot preciós. Quan vam arribar, els tiets eren allà, esperant-nos. El primer dia, vam anar a veure un monument, el Crist Redemptor, una estàtua molt i molt alta que es troba a Rio de Janeiro. Els carrers estaven adornats i plens de gent disfressada ballant al ritme de la samba. Era Carnaval. Em vaig fer fotos per recordar aquells dies que mai oblidaré!

La tempesta

PedroRafael Barros Sousa_3r A Col·legi María Moliner
Mirant entre les muntanyes, es veia com anava venint una tempesta de pluja, aigua i neu. Tenia més o menys cent cinquanta-quatre metres d’altura. A poc a poc s’anava atansant a casa meva i es veia com, per on anava passant, s’emportava tot el que hi havia al mig: cotxes, cases, motos i fins i tot persones. Jo vivia a la muntanya, podia escoltar com la gent cridava perquè tenia por de morir. Uns dies més tard, de matinada, em vaig despertar a dos quarts de set. Era molt estrany, la tempesta ja estava arribant on jo vivia. Cada vegada s’apropava més fins que va arribar, es va emportar tot el que jo tenia, fins i tot a mi.