PedroRafael Barros Sousa_3r A Col·legi María Moliner
Mirant entre les muntanyes, es veia com anava venint una tempesta de pluja, aigua i neu. Tenia més o menys cent cinquanta-quatre metres d’altura. A poc a poc s’anava atansant a casa meva i es veia com, per on anava passant, s’emportava tot el que hi havia al mig: cotxes, cases, motos i fins i tot persones. Jo vivia a la muntanya, podia escoltar com la gent cridava perquè tenia por de morir. Uns dies més tard, de matinada, em vaig despertar a dos quarts de set. Era molt estrany, la tempesta ja estava arribant on jo vivia. Cada vegada s’apropava més fins que va arribar, es va emportar tot el que jo tenia, fins i tot a mi.