El record

Lara Alves Monteiro_3r D EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP
L’Àxel i el seu germà van anar a l’escola. Només faltaven set hores per a les vacances! La part bona era que l’últim dia del curs sempre els deixaven fer el que volien. Quan van arribar a l’escola van quedar a les tres de la tarda per tornar a casa junts. Van comentar per última vegada la classe que tenien a primera hora i es van acomiadar.
A les tres van sortir de l’escola i quan van arribar a casa es van posar a jugar. La mare va entrar a l’habitació i sorpresa li va demanar a l’Àxel: “Amb qui parles?!” Quan l’Àxel li va contestar la mare va trucar al pare preocupada: “Ja fa dos anys i l’Àxel segueix parlant amb el seu germà.”

El vàter

Diana dos Santos Gonçalves_3r D EA 2a Ensenyança d’Encamp
Al matí em vaig llevar i vaig anar al vàter per pixar, però vaig recordar que el lampista encara no havia vingut a arreglar-lo. Jo m’estava pixant a sobre, però no sabia on fer-ho perquè tot estava per arreglar (la dutxa, la pica, etc.). Vaig decidir anar a casa del veí. Em feia vergonya perquè el veí era molt guapo i estava molt bo, però la necessitat era tan gran que li vaig demanar directament si podia fer servir el seu lavabo. Em va deixar i fins i tot em va fer l’esmorzar. Que simpàtic! Mentre preníem el cafè vam estar parlant i rient. També era maco per dins, el noi! Així va ser com va començar la nostra relació, al vàter.