Judit Aviñó Soler_4rt C Col·legi Mare Janer
És passatger. Desapareixerà… Un dia, dos, potser tres, però no més… A la tristesa que avui s’acumula li queda poc, però l’angoixa que pateixo, la que m’envolta… No desapareix.
Un, dos, tres, quatre… encara no. Cinc, sis… ja està, m’ha passat, ja no hi ha la necessitat de plorar.
Amics, familiars, tots reunits per ell, qui ens uneix en el dol.
Ja hi som. Veure’l em desmunta. És el causant involuntari de tots els plors que volíem evitar. L’angoixa s’apodera de mi… No puc, impossible, veure’l al seu taüt em desespera.
Dia: 16 de maig de 2020
Triple oxigen
Alejandro Aranda Blanquer _4rt C Col·legi Mare Janer
Quan em llevo els dissabtes al matí, l’emoció s’apodera de mi en un tres i no res. Soc una altra persona, diferent. Com si em transformés en una fera descontrolada. Poc abans de començar, la concentració és màxima: em preparo i visualitzo el camí, la meva presa, la pilota.
Sona la botzina, pilota a l’aire. L’ambient fa que les ganes de lluitar i de guanyar siguin immenses. Tota l’adrenalina es manifesta amb l’energia característica que impregna tot el cos.
Quan acaba el partit, independentment del resultat, la sensació d’autorealització i d’alliberació em fa tocar de peus a terra. L’addicció que crea aquest esport, és magna. TRIPLE!