Dia: 24 de maig de 2020

Laura Martinez_3ème D Lycée Comte de Foix

Mentre admiro el bosc, veig aparèixer una ombra que s’abalança cap a mi. La veig com seguia apropant-se. Em giro i començo a córrer perquè no m’atrapi, sense mirar enrere ensopego amb una arrel d’un arbre. Girant-me veig l’ombra apropar-se ràpidament, m’aixeco apressadament i de lluny veig una cabana, hi entro i tanco la porta i llavors l’encallo amb una cadira que hi ha. Sento cops a la porta, algú vol entrar, espantada veig com la porta s’obre i l’ombra entra i sense identificar-se ni deixar veure el seu rostre, es tira a sobre meu. Em desperto, veig la meva habitació, i aleshores entenc que tot ha estat un malson.

Jules Lépine_3ème D Lycée Comte de Foix

Un matí la meva mare em va despertar, m’havia preparat l’esmorzar clàssic: un tros de pa amb mantega. Una vegada acabat, el meu pare em va portar fins a l’escola, però arribant-hi, no hi havia ningú al pati; clar!, era diumenge. Llavors vam gaudir de tot aquell dia junts. Pensàvem que el dia no podia ser millor, però un soroll em va despertar… “Toc-toc”… Una dona corpulenta entrava a la meva habitació, em va demanar com em trobava, i li vaig respondre: ”Bé, molt bé; té una bona notícia per a mi?- Una parella sueca havia vingut a l’orfenat, però van partir amb la Vanessa. “T’ho juro, els pròxims pares que vinguin, seran teus.”