Dia: 25 de maig de 2020

Manuel Alves Martín_3r B Col·legi María Moliner
Era un dia molt bonic, passejava pel parc amb dos amics de la infància. Ens vam quedar jugant a fet i amagar. Quan corria sentia una escalfor que pesava per tot el meu cor, que em parava de sobte. Després d’una estona jugant, el cor se’m va parar una altra vegada però ara va fer un cop de dolor insuportable. Després d’uns quants segons, el dolor insuportable va parar de sobte. Els meus amics em van dir d’anar a casa meva, que es notava que em trobava malament, que el meu cor estava patint. Jo vaig decidir anar-me’n. Vaig anar per la carretera, el cor va començar a patir un altre cop, però un xoc molt fort el va aturar per sempre.

José Antonio Bastos Pinto_3r B Col·legi María Moliner
Aquell dia, mirant per la finestra, veia passar tots els cotxes a grans velocitats mentre cobrien el meu pare i, a mi, m’embenaven la cama dreta i el braç esquerre trencats. Em quedava orfe, sense ningú que em pogués curar l’ànima i amb un trauma per sempre més. Em vaig passar cinc anys intentant superar aquest trauma però els meus educadors no van aconseguir res. Ara, als quinze anys, m’adono que hem de superar tot tipus de problemes per molt que costi. Porto tota la vida lluitant per salvar el braç després de l’accident però, finalment, el dia vint-i-set de setembre em quedaré sense braç esquerre per sempre més. PAPA, HO SENTO!