Matias Chillon Leach_3r A EA Segona Ensenyança d’Ordino
Obro la porta de l’habitació després d’una nit molt i molt llarga. Baixo les escales, però aquest cop se’m fan més llargues que habitualment. Les cames em pesen tant, sento com la sang se’m mou d’un cantó a l’altre del cap i cada cop em fa més mal. Deixo d’escoltar els meus passos i escolto un so intermitent que em transmet un nerviosisme constant. És com si cada cop s’accelerés més, i noto una vibració contínua al pit que em fa caminar encara més de pressa. Les escales se’m fan eternes, però ja puc veure el final. Puc veure aquella llum. Hi arribo, però molt cansat, i em desperto en un hospital després d’haver estat 2 anys en coma.
Dia: 26 de maig de 2020
La partida definitiva
Marcel Carrau_3r A EA Segona Ensenyança d’Ordino
Un nen es desperta a les vuit per anar a l’institut. Fa la seva rutina diària, es vesteix, esmorza, es renta les dents… Quan arriba a l’escola es troba un tauler d’escacs amb una persona estranya al davant. Aquesta persona porta una caputxa tota de color negre. Els dos comencen a jugar la partida. Comencen les blanques, és a dir, el nen. La partida és molt disputada, els dos es fan escac, però finalment guanyen les blanques. Quan el nen surt de l’escola una llum blanca es reflecteix als seus ulls, la llum el cega, el nen es desperta en una habitació d’hospital. “Tot això ha sigut un somni?”, pregunta el nen. “No, ha sigut un…”