Noemí Perrineaux Rossell_3ème H LYCÉE COMTE DE FOIX
A l’acabar el partit, gotejant de suor, les galtes humides, perdent l’esperança d’accedir a la final. Caminava perdut, amb una mirada melancòlica. Semblava que acaba de morir sota les bales de l’enemic. L’única diferència que hi havia entre la guerra i el partit que acabava de jugar és que havia de llançar pilotes de tennis en comptes de bales de guerra. El resultat era el mateix, malgrat la meva determinació, acabava de perdre la possibilitat d’accedir a la glòria. I tot i que em repetia que havia estat genial, veia en el meu entrenador una immensa decepció. Així fou com les portes de la federació se’m van tancar al nas.