Dia: 3 de juny de 2020

Alicia Montes_3r D EA 2a ensenyança Santa Coloma

Per fi el dia ha arribat. Tots els nens i nenes nerviosos darrere l’escenari, preparats i maquillats, quan de cop s’escolten els primers aplaudiments i s’escolta el presentador. Jo i el meu grup som els primers a actuar. El presentador acaba, les llums s’apaguen i amb el fosc i els aplaudiments de fons, entro per col·locar-me. Miro davant meu i veig les siluetes negres del públic i el soroll acaba de cop. Tanco els ulls, em concentro i respiro. Però quan m’adono la música ja ha començat. Obro els ulls i veig a la gent una mica millor. Inspiro i expiro i de cop comença la meva estrofa. Miro el punt més llunyà i començo a ballar.

Clàudia Pascual_3r D EA 2a ensenyança Santa Coloma

Aquell era un dia diferent, especial, totes les del meu equip estaven preparades per aconseguir el seu objectiu, guanyar. Però, i jo? Jo estava plena de nervis, tenia unes ganes immenses que aquell dia s’acabés. El monyo em feia un mal terrible. Només faltava una hora per realitzar el nostre ball davant un públic de 50 persones. És veritat, no era un públic colossal, però per a mi era moltíssima gent. Ja està, havia arribat l’hora ens tocava actuar a mi i al meu equip. M’encaminava cap al centre de la piscina, de fondo sentia la veu de l’entrenadora i els nostres pares animant-nos. Un cop sentit el xiulet, ens vam llançar a l’aigua…