Dia: 7 de juny de 2020

Raquel Moreira Lobo_3ème B Lycée Comte de Foix

Confesso que odiava llegir. No trobava sentit a aquelles paraules enllaçades les unes amb les altres; però quan un dia sents una pressió molt forta per culpa de persones que es dediquen a acabar amb la teva paciència, simplement tens ganes de tancar els ulls i oblidar-ho tot. No tenia res a fer i el vaig veure sobre la taula, amb una mica de pols. Era el llibre de la meva mare, el seu preferit. El vaig començar a llegir i em va costar perquè no llegia mai; però, a poc a poc, em vaig endinsar en aquell nou món i vaig oblidar tots els meus problemes. A partir d’aquell dia, els llibres van tornar-se el meu refugi. Els necessitava.

Lula Martineau_3ème B Lycée Comte de Foix

És un dia d’estiu qualsevol i fa molta calor. Els arbres brillen i el sol es reflecteix en l’aigua clara de l’estany. La meva germana petita m’està fent pessigolles i la nostra mare està preparant el dinar. Començo a córrer i a cridar pel jardí per evitar les mans àgils de la meva petita princesa. Em sento lliure, plena de vida i d’excitació. Les meves cames em poden portar fins a la fi del món… Soc tan lliure…! De sobte, obro els ulls i m’adono de la realitat: estic asseguda en una cadira de rodes i no noto les meves cames. De fons, sento el soroll de les màquines de l’hospital on estic ingressada i començo a plorar.